Està provat científicament que els nens petits desenvolupen una gran capacitat d’aprenentatge, especialment en els primers anys de vida. És interessantíssim aprofitar aquesta situació per introduir el coneixement d’un nou idioma de manera global, tractant els nens com a nadius potencials. Per aconseguir-ho cal tenir en compte els següents punts:

 

 

  1. Exposició al llenguatge. Per l’adquisició del llenguatge és bàsic estar-hi exposat des d’una edat primerenca. És ben evident que el procés d’adquisició del llenguatge comença molt abans que l’infant comenci a parlar i és per aquest motiu que es recomana que rebi inputs des dels primers mesos de vida.
  2. Input ric en llenguatge. El nadó ha d’estar exposat al llenguatge tal com és des del primer dia de vida. Cal que els pares parlin amb el seu fill o filla de forma natural tot utilitzant un ventall ric de paraules i expressions i construint frases en diversos temps verbals.
  3. La repetició. És una eina fonamental en l’adquisició del llenguatge i de l’aprenentatge en general. No és casualitat que els nens des de ben petits demanin que se’ls canti la mateixa cançó o se’ls expliqui el mateix conte. La demanda de repetició és un mecanisme innat necessari i vital pel desenvolupament general del nen i l’adquisició del llenguatge.
  4. La interacció i la necessitat de comunicació. Són necessàries perquè existeixi el llenguatge. Per a l’adquisició i el desenvolupament lingüístic cal que al nen o nena se li ofereixi l’oportunitat d’interactuar amb un interlocutor i es creïn situacions on senti la necessitat de comunicar-se.
  5. Llenguatge dins d’un context. De res serveix estar exposat al llenguatge si a aquesta exposició li falta un context que li doni significat. L’exposició al llenguatge ha d’anar sempre acompanyada d’un context de significat ii altres estímuls.