És ben sabut per tothom que els nens i nenes són com esponges i que adquireixen els coneixements amb molta més rapidesa que els adults. Per aquest motiu és tan important que en les etapes inicials de la seva vida els nens estiguin sotmesos a gran varietat d’“inputs” que els estimulin i ajudin a desenvolupar les seves capacitats. L’aprenentatge d’idiomes no n’és una excepció.

Actualment, les teories més acceptades per tota la comunitat científica són aquelles que proposen que els nens aprenguin idiomes des de ben petits, ja que això els permetrà estimular el cervell, tenir una major capacitat d’anàlisi i una ment més flexible. Al mateix temps l’aprenentatge d’una segona llengua permet tenir una major capacitat de reproducció de sons, que es perd o és més difícil aconseguir, en l’ edat adulta. Han quedat obsoletes les teories que afirmaven que aprendre dos idiomes a una curta edat perjudicava en lloc de beneficiar els nens i nenes.

Aprendre una llengua des de ben petit es basa en tres factors principals. En primer lloc, cal estar-hi exposat el màxim d’hores possible. En segon lloc, és necessari rebre un “input” ric de llenguatge tot parlant als nadons de manera natural, construint frases en diferents temps verbals i utilitzant un vocabulari ric i variat. Per acabar, la repetició és fonamental per assimilar noves paraules i estructures. A més, als nens els encanta sentir moltes vegades la mateixa cançó o conte.

Darrerament, han aparegut estudis que estableixen una relació directa entre el fet de ser bilingüe i el retard en l’aparició de malalties mentals com ara l’alzheimer. Tot són avantatges!